Medicina manual que requereix d’un conjunt de coneixements especÃfics basats en l’anatomia i la fisiologia del cos humà , en el coneixement de com intervenen els diferents teixits en la producció de la malaltia i en l’aplicació de tècniques de normalització de les funcions alterades, tècniques que l’Osteopatia ha desenvolupat durant més d’un segle d’evolució de la disciplina a través de les Escoles d’Osteopatia o Facultats de Medicina Osteopà tica.
Encara que a l’Osteopatia se la relacioni fonamentalment amb problemes que afecten l’aparell locomotor, la veritat és que tracta l’ésser humà de manera global, restablint l’equilibri pertorbat mitjançant tècniques manuals dirigides a qualsevol teixit afectat, siguin aquests del sistema múscul-esquelètic, visceral, nerviós, etc.
Es tracta d’una terà pia manual que ajuda a alleujar, corregir i recuperar lesions musculoesquelètiques i patologies orgà niques. La intervenció osteopà tica realitza un diagnòstic funcional a partir del qual utilitza un conjunt de mètodes i tècniques amb una finalitat terapèutica i/o preventiva que aplicats manualment sobre els teixits musculars, articulars, conjuntius, nerviosos, entre d’altres, obtenen de forma directa o reflecteix reaccions fisiològiques que equilibren i normalitzen les diferents alteracions musculars, osteoarticulars, orgà niques i funcionals, millorant o resolent el quadre clÃnic i incidint especialment en les seves manifestacions doloroses.
Osteopatia estructural:
Adreçada al sistema múscul-esquelètic, on s’apliquen diverses tècniques adaptades a cada disfunció, a cada teixit, a cada pacient, donant-se durant la sessió de tractament, una contÃnua anà lisi i un continu decidir de l’osteòpata, sobre quina tècnica aplicar.
Osteopatia visceral:
Orientada a actuar sobre teixits que participen en les funcions de les vÃsceres, les membranes fibroses en relació als músculs, els diferents plans de lliscament entre els òrgans, els vasos sanguinis, els nervis, tots els teixits que asseguren el funcionament orgà nic, meritades estar lliures en el seu pas anatòmic, el que no sempre passa i que pot ser degut a adherències, traccions miofascials que dificulten la normal mobilitat de les vÃsceres. Les tècniques manuals viscerals ajuden a alliberar interrupcions en el flux de la mobilitat, el que ofereix l’organisme una base funcional més útil, productiva i saludable.
Osteopatia craneosacra:
Que també actua mitjançant tècniques manuals, alliberen i faciliten la micro-mobilitat del crani i el conjunt de la relació crani sacra a través de les membranes menÃngies i el lÃquid cefaloraquidi. Algunes conseqüències d’alteracions posturals, traumatismes, desequilibris musculars etc. Poden afectar a nervis cranials, artèries, glà ndules i altres teixits, al seu pas per orificis cranials o a l’interior del mateix, el que pot provocar neurà lgies, dificultats de visió, audició, alteracions d’algunes funcions glandulars, vertÃgens, migranyes, i fins i tot, a través del sistema nerviós vegetatiu, trastorns digestius, respiratoris, vasculars, etc.
Problemes que es poden tractar
En quan a les indicacions de l’Osteopatia, el camp d’actuació s’orienta a totes les estructures del cos humà i pel que fa a l’aparell locomotor, té importants indicacions en disfuncions que cursen amb dolor a nivell de la columna vertebral (cervicà lgies, neurà lgies, torticoli, dorsà lgies, lumbà lgies, cià tiques i en general neurà lgies d’origen vertebral o sÃndromes compressius perifèrics), o a nivell del tronc, regió costal, aixà com dolors en els membres superiors o inferiors (seqüeles de traumatismes, esquinços, tendinopaties etc).
Igualment tenen indicació especial les cefalees i sÃndromes migranyes, vertÃgens, trastorns digestius funcionals, igualment dels sistemes cardiorespiratori, circulatori, ginecològic, etc. Multitud de trastorns relacionats amb l’articulació temporomandibular (ATM) tenen indicació de tractament osteopà tic, és a dir, la relació entre l’odontòleg i el osteòpata amplifica els resultats en el tractament dels trastorns oclusals i odontològics en general.